6è ANIVERSARI DELS XX JOCS JUVENILS EUROPEUS

Fa sis anys dels XX Jocs Juvenils Europeus. Tal i com vaig prometre fa uns mesos, vaig a intentar explicar el que va suposar per a la ciutat i per mi mateixa, el primer gran esdeveniment que dirigia. Són moltes les coses que puc explicar però em centraré en els principals elements de la organizacón i la meva valoració personal. Per fer-ho, he decidit publicar les meves entrades coincidint amb els dies en què es van celebrar, del 20 al 24 de maig. Espero que sigui del vostre interès.

Gràcies als agermanaments es construeixen valuosos ponts de comunicació i de trobada amb diferents ciutats d’Europa i el món. Els agermanaments són un sistema de relacions entre ciutats per establir vincles i desenvolupar relacions d’amistat i cooperació, sobre la base del coneixement mutu, el respecte i la tolerància.

Els Jocs Juvenils de les Ciutats Germanes van iniciar el seu camí fa més de 40 anys a la ciutat de Tortosa. Ciutats com Avignon, Wetzlar, Colchester, Siena, Orleans o Tarragona van prendre el relleu en edicions successives. Amb aquesta activitat, es volien transmetre els valors europeus: justícia social, solidaritat, tolerància i convivència. Amb els Jocs Juvenils de les Ciutats Germanes, es pretenia reunir joves de municipis de tot Europa per compartir i intercanviar experiències i valors amb la voluntat de construir un futur millor i promoure l’acció, el debat i la reflexió relacionats amb la ciutadania i la democràcia europea, els valors compartits i la història i cultura comuna.

Els Jocs s’havien celebrat a les següents ciutats:

1972 Tortosa – 1973 Avignon – 1974 Wetzlar – 1976 Colchester – 1978 Wetzlar – 1981 Siena – 1983 Tarragona – 1986 Avinyó – 1988 Colchester – 1990 Wetzlar – – 1992 Tortosa – 1994 Siena – 1996 Tarragona – 1998 Orleans – 2000 Avinyó – 2002 Colchester – 2004 Wetzlar – 2006 Siena – 2008 Tortosa – 2010 Tarragona

El 2010, la ciutat de Tarragona havia d’organitzar els Jocs i coincidint amb l’edició número 20, va decidir donar la campanada. Fins a aquest moment, els Jocs Juvenils de les Ciutats Germanes, amb gairebé 40 anys d’existència, eren absolutament desconeguts a la UE, amb incidència només en aquelles ciutats on se celebraven.

Tarragona volia consolidar la seva voluntat europeista en l’àmbit de la convivència entre joves de diferents ciutats europees, mitjançant competicions esportives, actes culturals, recreatius i visites turístiques a la ciutat, on han tingut l’oportunitat de conèixer joves d’altres ciutats i nacionalitats. En definitiva, intensificant els llaços entre les ciutats participants, on els joves són els pilars fonamentals del present i futur d’una Europa unida i en pau.

 Al gener de l’any 2009 es van començar a tramitar les invitacions a les ciutats que haurien participar en els quals passaven a anomenar-se XX Jocs Juvenils Europeus. El criteri utilitzat inicialment per convidar a les ciutats va ser el mateix de sempre: ciutats fundadores dels Jocs (germanes d’Avinyó) i les ciutats germanes de Tarragona. Per motius diferents, finalment no totes les ciutats van poder assistir als Jocs. A més, es van afegir altres que no havien estat convidades inicialment. D’aquesta manera, la llista definitiva de ciutats participants va ser el següent:

Tarragona – Tortosa – Lleida – Girona – Barcelona – Alcanyís – Avignon – Orleans – Le Puy En Velay – Alguer – Pompei – Siena – Klagenfurt – Pisek – Pancevo – Encamp – Wetzlar

A més de les ciutats participants, també va estar present, per primera vegada en la història d’aquest esdeveniment esportiu i cultural, una delegació d’esportistes amb diferents graus de discapacitat psíquica. La selecció es va dur a terme a través de Special Olímpics Catalunya i va comptar amb la participació de joves de diferents ciutats catalanes. L’experiència va servir per comprovar la viabilitat d’introduir esportistes amb discapacitats psíquiques en posteriors edicions dels Jocs Juvenils Europeus.

La XX edició dels Jocs Juvenils Europeus organitzada per Tarragona va suposar un pas endavant molt important en el concepte organitzatiu i en la dimensió de la participació ciutadana. També, un avanç cap a la solidaritat i la sensibilitat social, incloent la representació dels Special Olímpics. A més, el nou concepte d’acte protocol·lari d’inauguració i clausura sota la dimensió d’espectacle, va contribuir a obrir l’esdeveniment a la ciutadania, fent-la partícip d’una gran festa europea.

Continuará …