De Tarragona a Montserrat

A Sant Magí, vés-hi fadrí. A Montserrat ves-hi fadrí i torna-hi casat

Després d’uns mesos hi hem tornat. Les promeses es compleixen. Al gener volia fer un recorregut per la historia i simbologia de la muntanya de Montserrat però l’obertura cerimoniosa de la Porta Santa em va fer canviar de plans, així que aprofito aquesta darrera visita per parlar d’aquesta muntanya famosa pel seu Santuari, o és al revés?

@MartaProtocol

@MartaProtocol

Montserrat destaca per ser un massís muntanyós força original. La geologia i tipografia típiques de la zona sempre han estat valorades estèticament de forma positiva fent del lloc una muntanya màgica. Ara, a les portes de l’estiu, amb un paisatge totalment diferent, hi hem tornat i és el moment de parlar de Montserrat per aquells que encara no la coneixeu. Un espai únic, no tant sols pel seu conjunt arquitectònic sinó pel què simbolitza.

El Santuari de Montserrat

L’origen del Santuari de Montserrat l’hem de buscar a L’ermita de Santa Maria, que l’any 888 el comte Guifré el Pelós va lliurar al monestir de Ripoll. L’any 1025, l’Abat Oliva va fundar el nou monestir. Si en voleu conèixer més detalls, us animo a llegir la novel·la de Coia Valls “Les Torres del cel“.

Entre 1493 i 1835, Montserrat va formar part de la Congregació de Valladolid. Més tard, durant els segles XVII-XVIII es convertiria en un important centre cultural, però amb la Guerra del Francès, primer, i la desamortització, anys més tard, va fer que patís importants destruccions i el seu abandonament. Va ser el 1844 quan es va iniciar la seva reconstrucció i al 1881, coincidint amb la Festa de la Coronació de la Imatge de la Mare de Déu, el Papa Lleó XIII la proclamà Patrona de Catalunya.

El Cavall Bernat és l’agulla més gran i més coneguda del massís muntanyós. La seva silueta és sens dubte la mes coneguda.

La Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Deu de Montserrat és una talla romànica de finals del s.XII coneguda popularment per tots, com la Moreneta. Hi ha versions de tota mena però sembla ser que el color fosc, gairebé negre, de la seva pell, és com a conseqüència del la transformació del vernís a causa del temps i els ciris que hi havia sempre a prop d’ella.

La llegenda diu que l’any 880 un pastoret va veure baixar del cel una gran llum acompanyada de música. Elm dissabte següent, els pastorets hi van anar acompanyat dels seus pares i la visió es va repetir. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector d’Olesa amb el mateix resultat.

2016-06-05 10.18.11

@MartaProtocol

La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu l’any 880 i origen doncs del seu culte. Excavada a la mateixa muntanya de Montserrat, s’hi accedeix per un camí on hi ha el Rosari Monumental, conjunt de diversos grups escultòrica dedicats al Rosari i construïts entre 1896 i 1916. La capella va ser construïda entre 1696-1705 gràcies a les aportacions econòmiques de Gertrudis de Camporell, marquesa de Tamarit (Tarragona), ves per on!

A l’altar hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, una copia de l’original que es guardada a la Basílica del Monestir. Aquesta capella ha patit molt al llarg de la historia: des de destruccions per part d’atacs fins a danys ocasionats per esllavissades a causa de les intenses pluges. La darrera remodelació va tenir lloc l’any 1997.

La Escolania

L’Escolania de Montserrat és un dels cors de nois més antics d’Europa. Actualment, participa de les celebracions litúrgiques i la pregària comunitària que es fa a la basílica. La seva presencia mes esperada és els diumenges i festius religiosos, quan després de la Missa canten la Salve i el Virolai, l’himne de la Mare de Déu, conegut també com a “Rosa d’Abril” que és tal i com comença el poema de Mn. Jacint Verdaguer.

2016-06-05 12.14.21

@MartaProtocol

Com arribar-hi

S’hi pot arribar amb vehicle particular però, per estalviar-vos cues i gaudir més del paisatge, us recomano agafar el cremallera, en surt un cada vint minuts, o l’aeri, des d’on podreu veure unes vistes espectaculars en un recorregut que dura poc més de cinc minuts.

2016-06-05 09.55.40

@MartaProtocol

Pels més esportistes, és molt recomanable la pujada a peu, des de Monistrol de Montserrat o seguint el Camí de Sant Jaume.

A Extremadura, Guadalupe, a l ‘Aragó, el Pilar, en Astúries, Covadonga y en Catalunya, Montserrat