Alta cuina: events que emocionen

La meva relació amb el món gastronòmic és diària i sempre acabo llegint algun article o veient reportatges però quan vaig a un restaurant prefereixo que em sorprenguin. Fa molt de temps que tenia ganes de relacionar la meva passió, el protocol, amb la restauració. Però tranquils, perquè expicaré com menjar gambes amb forquilla i ganivet, ni on col·locar el pa o quines copes utilitzar per a cada vi. Molt es parla de l’alta cuina. Molt lloada però alhora molt criticada.

Puc entendre que per a alguns sigui una barbaritat pagar 100 euros per un dinar en un restaurant però no es gasten el mateix o més els que van a veure un partit de futbol del seu equip quan juga la Champions o l’Eurocopa? No ens sorprenen veure les imatges de seguidors plorant perquè el seu equip ha perdut. Per què no fer el mateix amb un dinar? És possible emocionar a les persones al voltant d’una taula. Evocant els seus records amb sabors, olors, textures … amb una història que s’explica a través dels diferents plats que es serveixen.

Un dinar, o un sopar, sigui per a 100 persones o per a una parella, és també un event, des del principi fins al final. Hem d’aconseguir que aquest esdeveniment, pel qual ha pagat molt o menys, arribi a emocionar a qui el gaudeixi.

La sincronització entre tots els actors que participen en un dinar és indispensable i necessita de molta organització. Ordre dels plats, maridatge … tot es pot canviar, només hem de saber perquè ho fem i que la persona que tenim davant ho pugui entendre.