,

Arriben els Jocs Olímpcs

L’octubre de 2009, el president del COI, Jacques Rogge, va anunciar el nom de Rio com a ciutat seu dels Jocs Olímpics (JJOO) de 2016, a l’auditori del Bella Center de Copenhaguen, on va tenir lloc la 121 sessió del COI. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va confiar l’organització dels Jocs Olímpics al Comitè Olímpic Nacional (CON) del país de la ciutat amfitriona, i a la pròpia ciutat amfitriona, i van crear un Comitè Organitzador (COJO), en comunicació directa amb el COI, del qual reben les diferents instruccions.

Les Olimpíades van néixer a Olímpia (Grècia) i se celebraven cada quatre anys al Santuari de Zeus. Durant la seva celebració, els conflictes existents entre les ciutats participants cessaven de manera que aquest període també és conegut com “treva olímpica“. La primera olimpíada data del 776 a.C., any en què es va fer la primera llista de vencedors. Els jocs olímpics moderns, instaurats pel pedagog francès Pierre de Coubertin, van néixer el 1896 i constitueixen el major esdeveniment esportiu multidisciplinari, internacional.

L’organització dels Jocs i el seu protocol estan definits al detall a la Carta Olímpica, redactada el 1908 i que es revisa amb regularitat. Aquest document reflecteix des del lliurament de medalles i diplomes olímpics fins a l’enviament d’invitacions passant per les regulacions sobre la bandera olímpica i la torxa olímpica.

Símbol dels Jocs Olímpics

El símbol olímpic es compon dels cinc anells olímpics, entrellaçats d’esquerra a dreta. La idea que cada anell i el seu color representen a un dels cinc continents segueix sent molt popular, tot i que el COI va eliminar la menció que existia fins a 1951 en la carta olímpica per faltes de proves que la sustentessin. La bandera olímpica consta de fons blanc sense orla i del símbol olímpic, en els seus cinc colors, situat al centre. El seu disseny i proporcions han de coincidir amb els de la bandera presentada per Pierre de Coubertin al Congrés de París en 1914 i que va ser estrenada als Jocs Olímpics d’Anvers 1920.

Una bandera olímpica de grans dimensions ha d’onejar, des del principi fins al final dels Jocs Olímpics, en un pal erigit en un emplaçament ben visible de l’estadi principal. Ha de ser hissada durant la cerimònia d’obertura i arriada durant la cerimònia de clausura. També haurà d’estar visible a la vila olímpica, així com els llocs de competició i d’entrenament i tots els altres llocs que estiguin sota la responsabilitat del país amfitrió.

En un acte olímpic les banderes se situen de la següent manera:

  • Bandera del país organitzador dels jocs (amfitrió).
  • Bandera de l’origen (iniciador) dels jocs olímpics (bandera de Grècia).
  • Resta de països participants: per ordre alfabètic en l’idioma del país organitzador.
  • La bandera olímpica, en lloc destacat i fora de la línia oficial de les banderes oficials dels països participants.

La flama s’encén a Olímpia cada quatre anys i simbolitza l’evocació de l’esperit olímpic de l’antiguitat. A més constitueix un avís a tots els atletes del món que els Jocs són a punt de començar. Haurà de situar-se en una posició elevada, clarament visible des de l’interior de l’estadi principal i, si és possible, també visible des de l’exterior de l’estadi.

Torxes dels Jocs Olímpcs

La flama d’aquests Jocs es traslladarà amb unes torxes fetes per l’empresa Recam Làser de Caldes de Montbui (Barcelona). Estan fetes d’alumini reciclat, pesen un quilo i mig i la flama és capaç d’aguantar ràfegues de vent de fins a 120 km / h o de mantenir-se encesa a tres mil metres d’altitud. Quan s’encén s’allarga una mica perquè apareguin els colors de la bandera del Brasil, a més d’unes línies ondulades que representen la terra, el mar i les muntanyes, símbols del passeig marítim de Copacabana. Cadascuna té un cost aproximat de 400 dòlars.

L’himne olímpic va ser aprovat pel COI el 1958. La seva partitura està dipositada a la seu del COI i el va compondre el grec Spiros Samaras amb lletra del també grec Costis Palamas.

Durant la celebració dels Jocs Olímpics, la preferència correspon als membres del COI i als membres honoraris del COI, per ordre d’antiguitat, seguits dels membres del COJO i dels presidents de les diferents federacions internacionals presents.